jueves, enero 29
Nieve
lunes, enero 26
Mi mejor amiga
La Muerte ya no se sienta al pie de mi cama. Ahora... ella se sienta más en medio, justo a un lado de mí. Compartimos una manzana, una naranja o un pedazo de pastel. Y mientras comemos, le platico de mi vida:
- Hoy, los doctores me han cambiado la administración de los medicamentos. Mis padres han venido a verme. He recibido de regalo, un piano en miniatura...
Cada vez que le hablo, la Muerte endereza un poco la espalda. A veces ríe. No es fácil ser su amiga... porque ella no habla mucho. Yo tengo que hacerle las preguntas y ella con su cabeza, solamente responde ‘sí’ o ‘no’. Y cuando alguna de mis preguntas le molesta, ella hace pucheros. Entonces... para que me perdone, me hago la chistosa y le digo:
viernes, enero 23
Oxígeno
M'agradaria trobar-me dins l'aire
que respires per un moment.
M'agradaria trepitjar a terra en ferm
i tu al meu costat...
El meu reflex dins dels teus ulls,
buits com aparadors;
i el silenci ens trenca...
m'agradaria poder fer-ho millor.
... i reboto,
i no et trobo... a prop.
Tu sempre has esperat
alguna senyal observant, rere la finestra;
jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant, tens la porta oberta.
Voldria dir-te tantes coses,
però per a mi, mai tens un moment;
persegeixo els nostres somnis
i a tu t'és indiferent.
Tantes mentides i tantes histories
i em sembla que no saps qui sóc;
i el silenci ens trenca...
m'agradaria ser molt millor.
I no et trobu... enlloc.
Tu sempre has esperat
alguna senyal observant, rere la finestra;
jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant, tens la porta oberta.
He recordat el vell far de vuit braços.
No vam dormir i vam parlar, fins veure el sol...
On puc trobar un nou camí
rere els teus passos?
Vull una altra nit,
per a poder dir tot el que sento.
Tu sempre has esperat
alguna senyal observant, rere la finestra;
jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant, tens la porta oberta.
Dilluns no existeixes,
dimarts despertes,
i estem junts fins a dimecres...
Dijous veus la llum,
ja ve divendres;
de festa, dissabte i diumenge.
Tu sempre has esperat
alguna senyal observant, rere la finestra;
jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant, tens la porta oberta.
.
miércoles, enero 21
zәʌ ɐun әsɐɹé
...oʇɹɐnɔ !ɯ әp ɐuɐʇuәʌ ɐו
.ɐʇ!soʇs!ɥɔ uɐʇ ɐu!ƃád ɐʇsә uoɔ ódoʇ әs әnb ɐʇsɐɥ 'pәɹ ɐו ɹod oqɯnɹ u!s opuɐƃәʌɐu ʎ opuɐƃәʌɐu ɐqɐsɐd ɐו әs әʇuәɯɐוos ʎ ...ƃoוq ns uә ɹɐәʇsod ɐɹɐd uó!ɔɐɹ!dsu! ɐíuәʇ souәɯ oɥɔnɯ ʎ 'ɹәɔɐɥ énb ɐpɐu әʇuәɯɐʇnוosqɐ ɐíuәʇ ou ɐʎ әʇuә!nƃ!s ɐíp וɐ 'oɥɔәʌoɹd әp oƃוɐ oɥɔәɥ ɹәqɐɥ әp ו!ʇú ʎ ɐɥɔәɟs!ʇɐs әsɹ!ʇuәs ʎ ɐpɐәɹpɐɯ ɐpoʇ ɐɹopɐʇndɯoɔ ɐun ɹɐɹɐdәɹ opɐɹƃoו ɹәqɐɥ әp séndsәp әnb ɐʇ!ɥɔnɹʇ ɐun 'zәʌ ɐun әsɐɹé
A ver... ¿qué carajos dije?
Que... érase una vez, una truchita que después de haber logrado reparar una computadora toda madreada y sentirse satisfecha y útil de haber hecho algo de provecho, al día siguiente ya no tenía absolutamente nada qué hacer, y mucho menos tenía inspiración para postear en su blog... y solamente se la pasaba navegando y navegando sin rumbo por la red, hasta que se topó con esta página tan chistosita.
Resulta que en esta paginita, podemos escribir al revés... y sí ya sé que no sirve para absolutamente un carajo, pero... al menos tuve para poner un post el día de hoy.
.
martes, enero 13
Resumen express
Que tres gatos vinieron con nosotras, pero dos de mis hijas decidieron quedarse en México. Que las cosas aquí, han cambiado brutalmente. Las personas también. Que no ha sido nada fácil. Que he perdido el coraje. Que tengo miedo. Que he derramado un par de lágrimas. Que los gatos lo saben... pero mis hijas no.
Maldito Facebook... debería olvidarme de él.





