Oxígeno

M'agradaria trobar-me dins l'aire
que respires per un moment.
M'agradaria trepitjar a terra en ferm
i tu al meu costat...

El meu reflex dins dels teus ulls,
buits com aparadors;
i el silenci ens trenca...
m'agradaria poder fer-ho millor.

... i reboto,
i no et trobo... a prop.

Tu sempre has esperat
alguna senyal observant, rere la finestra;
jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant, tens la porta oberta.

Voldria dir-te tantes coses,
però per a mi, mai tens un moment;
persegeixo els nostres somnis
i a tu t'és indiferent.

Tantes mentides i tantes histories
i em sembla que no saps qui sóc;
i el silenci ens trenca...
m'agradaria ser molt millor.

I no et trobu... enlloc.

Tu sempre has esperat
alguna senyal observant, rere la finestra;
jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant, tens la porta oberta.

He recordat el vell far de vuit braços.
No vam dormir i vam parlar, fins veure el sol...

On puc trobar un nou camí
rere els teus passos?
Vull una altra nit,
per a poder dir tot el que sento.

Tu sempre has esperat
alguna senyal observant, rere la finestra;
jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant, tens la porta oberta.

Dilluns no existeixes,
dimarts despertes,
i estem junts fins a dimecres...

Dijous veus la llum,
ja ve divendres;
de festa, dissabte i diumenge.

Tu sempre has esperat
alguna senyal observant, rere la finestra;
jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant, tens la porta oberta.
.